Espai dʼInterès Natural Les Gavarres

Les Gavarres constitueixen lʼextrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana. Aquest massís, de reconeguts valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials, va ser declarat Espai dʼInterès Natural el desembre de 1992, amb una superfície de 28.672 hectàrees. Lʼobjectiu dʼaquesta figura de protecció és compatibilitzar els usos i la conservació dʼaquest singular espai natural.

Les muntanyes són molt antigues, de lʼEra paleozoica, formades bàsicament per esquistos i pissarres que cap al sud es troben en contacte amb granit litoral, mentre les calcàries apareixen puntualment a lʼextrem nord occidental. La situació i orientació, de nord-oest a sud-est, així com els diferents tipus de substrat, confereixen a aquest massís un notable grau de diversitat.

Tot i ser de relleu suau, on el principal agent modelador han estat els cursos fluvials, i no aconseguint grans alçades, aquest massís constitueix una veritable barrera física entre el Baix Empordà i la Selva. El pic més elevat, el Puig de la Gavarra, té 532 metres dʼaltitud, seguit del Puig dʼArques amb 527 metres.

Aquest espai està inclòs en el Pla dʼEspais dʼInterès Natural de Catalunya així com a la Xarxa Natura 2000.

A Les Gavarres es localitzen les suredes i boscos de pi marítim més importants del territori català. El paisatge predominant està configurat per matolls de bruc i estepa, amb un estrat arbori de sureres, pins i abundància dʼarboç. Destacar la vegetació de torrents i ombries humides, més pròpia dʼambients euro-siberians, com els boscos dʼalisos, avellaners i castanyers, que contrasten amb la resta del territori predominantment mediterrani.

Pel que fa a flora singular, destacar els isoets, un grup de plantes poc conegut i discret, amb aspecte dʼherba dʼun pam dʼalt, que viuen en ambients entollats, doncs són una raresa evolutiva i es reprodueixen mitjançant unes espores que es formen a la base de les seves verdes tiges. Les orquídies són una altre grup destacat al massís, entre les quals la més especial és lʼespirant estival, que creix sobre els cursos fluvials ben conservats i està protegida a nivell europeu.

Les Gavarres compta amb una interessant diversitat faunística. Entre la fauna vertebrada, el grup més estudiat i abundant és el de les aus (més de 100 espècies observades), entre elles, rapinyaires com el mussol reial, el mussol banyut i lʼesparver. Cal destacar la presència de 14 espècies de ratpenats, tots ells protegits i alguns bastant estranys com el ratpenat de peus grossos. Els cursos fluvials i ambients aquàtics acullen nombrosos invertebrats i un total dʼ11 espècies dʼamfibis i 4 de peixos autòctons.

El patrimoni cultural de Les Gavarres és ric i divers. Entre les restes arqueològiques més rellevants figuren més de 40 monuments funeraris, megàlits, datats des del 5000 al 2200 a.C. Aquests els podem trobar a Fitor i els seus voltants, Romanyà de la Selva i Calonge.

Els sepulcres de corredor són els més antics (3200-2500 a.C.), com el de Mas Bouserenys, a Santa Cristina dʼAro. Les galeries catalanes deriven de les anteriors i són una mica més modernes (2500-2100 a.C.). Existeixen de petites com la de Tres Caires, Roca de la Gla, Taula dels Tres Pagesos i Dolmen de Botey, a Fitor; i Puig dʼArques, a Cruïlles; així com de grans dimensions com la Cova dʼen Daina, a Romanyà; i el Cementeri dels Moros, a Torrent. Les càmeres simples són més senzilles (2100-1500 a.C.), com la de Puig ses Forques, a Calonge; i Tres Peus, a Fitor.

Trobem també menhirs, com la Murtra, a Romanyà; la Pedra dels Goges, a Santa Cristina; o Pedra Dreta, a Sant Sadurní de lʼHeura; i les coves artificials, concentrades sobretot al sector de Calonge.

La cultura ibèrica va néixer a partir de lʼevolució dels pobladors indígenes i del seu contacte amb els pobles colonitzadors vinguts de la Mediterrània, sobretot fenicis i grecs. Tots els poblats coneguts a les Gavarres estan situats a Castell Barri a Calonge; el Puig del Castell a Cassà; i la Creueta a Quart.

Lʼarribada dels romans, al segle III a.C., va comportar importants canvis en la societat indígena. Es van abandonar els poblats i van sorgir les viles agrícoles. Algunes eren grans i luxoses com la de Collet de Sant Antoni a Calonge, o Vilarenys a Vall-llòbrega, tot i que la majoria eren petites explotacions agràries, de les quals es coneixen exemples a Celrà, Corçà i Cassà.

A partir del segle X, unes petites comunitats dʼagricultors es van instal·lar al cor del massís i es constituïen al voltant dʼunes esglésies que van generar una nova organització del territori: la parròquia. Destaquen la de Sant Cebrià de Lledó, Sant Cebrià dels Alls, Santa Pellaia o Sant Mateu del Montnegre, on entorn de les esglésies sʼorganitzaven les masies.

Exemple dʼaixò ho trobem a Canapost, on entre 2004 i 2005 es van trobar 85 tombes antropomorfes (forma de persona) fetes amb lloses i 18 sarcòfags esculpits en pedra sorrenca, molt típica de la zona.

Lʼevolució interna a la societat del massís va ser paral·lela al desenvolupament dels mercats urbans de Girona i Barcelona, i això va fer que les terres de Les Gavarres sʼanessin dedicant a activitats econòmiques vinculades a lʼexplotació del bosc i dels recursos naturals com la llenya, el carbó, els forns de calç i vidre, els pous de gel, etc. Gran mostra dʼaixò ho podem trobar al terme municipal de Forallac, on observem rajoleries com la del Mas Frigola, forns de calç, les fonts de Peralta o de Fontenta; o els Clots de Sant Julià, unes antigues pedreres formades per un magnífic complex de cavitats, algunes de fins a 10 metres de profunditat, excavades a la roca.

A partir del segle XVIII lʼactivitat surera es va convertir en la més important del lloc i, al seu al voltant, més dʼun miler de fàbriques dedicades a la transformació dʼaquest material van iniciar la seva activitat.

El patrimoni arquitectònic que podem trobar a cadascun dels municipis que formen part de Les Gavarres bé mereix ser visitat. A través dʼaquest patrimoni podem descobrir lʼevolució de la història dʼaquests pobles, així com visitar els seus bells paratges naturals i descobrir el seu ric patrimoni etnològic.

Dins lʼàrea protegida trobem els següents municipis, tots a la província de Girona:

El massís de Les Gavarres és un lloc perfecte per practicar senderisme o fer excursions en bicicleta, ja que està molt ben senyalitzat. A part de les que recomanem a continuació, existeixen un munt de rutes que poden trobar a la pàgina web wikiloc.com.

Alguns enllaços directes: wikiloc.com 1 i wikiloc.com 2.

Ruta Palamós-Fitor-Palamós
És una excursió en la que es passeja per la història i lʼeconomia tradicional de la comarca: per la costa, la plana i la boscosa muntanya, la pesca, el cultiu i els recursos forestals.

Ruta Monells-Molí dʼen Frigola-Monells
Es tracta dʼun bonic passeig que permet endinsar-nos des de la plana fins els primers contraforts del massís de Les Gavarres, per una vall ombria meravellosa.

Ruta La Bisbal dʼEmpordà-Puig dʼArques-La Bisbal dʼEmpordà
Un viatge històric a Les Gavarres per descobrir els
aspectes amagats dʼun massís viu.

Altres itineraris didàctics especialitzats en temàtiques (aigua, bosc i composició geològica)
Aquests itineraris ens mostren la vinculació dels habitants de Les Gavarres amb els recursos naturals.

Ruta 33
Itinerari llarg amb nombrosos desnivells i algun tram bastant tècnic.

Ruta 27
Ruta molt completa amb grans desnivells i que requereix un bon estat físic.

Dins lʼàrea protegida trobem els següents municipis, tots a la província de Girona:

Fonts: Informació facilitada per ACER. Associació per a la Conservació de lʼEntorn i la Recerca; i extreta de www.gavarres.cat, www.visitemporda.com, www.baixemporda-costabrava.org, wikiloc.com, www.globusemporda.com, www.hipicaunicorn.com, www.pipistrellus.com, www.espaiastronomic.com, www.rutesdelviemporda.com i Viquipèdia.